GYNAÍKES – Miquel Abat

Digué aleshores la filla de Zeus Afrodita: “Oh, Aquisses! El més gloriós dels homes nascuts a la terra. Per què em compares amb les immortals? No sóc cap deessa, sinó que sóc mortal. I una dona em va engendrar com a mare.”
Himnes Homèrics

A mitjans dels anys seixanta Betty Friedan, en el seu manifest La Mística Femenina (EEUU 1963) es va referir a una nova forma de pensar de la feminitat i del concepte com a dona en si.

Fundador d’un nou paradigma per al feminisme contemporani, el llibre va animar les dones de l’època a atrevir-se a ser lliures de seguir el seu procés de creixement individual, per alliberar-se de la tutela masculina. I va fer plausible un canvi en el pensament i en les actituds de la dona, que va començar a trobar-se amb un nou encaix en la societat.

El projecte no és una revisió dels postulats del llibre; però si parteix del concepte de dona que es va construir a partir d’ell.

Tampoc pretén ser un estudi antropològic ni sociològic de la Societat contemporània, de fet m’allunyo del costat científic que una proposta com aquesta pot produir.

Pretén ser una mirada personal de la dona contemporània i del que el temps ha construït al voltant d’ella.
També és cert que només estem en les primeres dècades del segle XXI, encara es mantenen les Herències i ancoratges dels estereotips i formalismes socials del segle passat i això es reflecteix també en les imatges.

El projecte fotogràfic indaga en la força de la dona davant els reptes de la vida com a individu contemporani i la contraposa a la visió de la dona de finals del segle XIX; per això em recolzo en la visió que els artistes en general i els impressionistes en particular tenint sobre ella.

Inici i desenvolupament del discurs sobre el quadre de Renoir “Noia dormint amb gat” en què es constata a la dona adormida, vestida amb la seva roba, barret i sabates inclosos com els rols de l’època imposen. Tot i així, transmet una sensualitat amagada, que dorm com el gat que té a la falda. Ara la dona ja no dorm i els rols són uns altres.

Com planteja la dona contemporània l’embaràs, el matrimoni, com afronta la maternitat, el Treball, la religió, l’alliberament sexual, l’adaptabilitat, la soledat, la globalització i el desarrelament, els convencionalismes, la guerra, la violència, la multiculturalitat, les ètnies, l’homosexualitat, els generes, la pubertat, la infància, l’adolescència …

Les dones de les imatges són reals, són i fan el que veiem en el retrat, amb la seva situació real que viuen i experimenten, mostrant el seu sentir, les seves emocions, les preocupacions, les pors i també les il·lusiones.

Miquel Abat