Dreamers of Decadence

DREAMERS OF DECADENCE

Fotografies d’Helena Aguilar Mayans

Del 27 de setembre de 2019
al 3 de novembre de 2019

Helena Aguilar Mayans és una fotògrafa que treballa en l’àmbit de la fotografia artística. Viu i treballa a Olot, dins el Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa, envoltada de natura, sempre s’ha sentit fascinada pel paisatge tan singular d’aquesta zona.

El seu treball constantment busca la relació entre la natura/ruïnes i la humanitat. Entén la fotografia com quelcom màgic, alquímic, … li encanta perdre’s per boscos i descobrir llocs abandonats, les seves fotografies són una porta a altres realitats. El temps, la feminitat, la pèrdua, la decadència, les èpoques passades i la màgia són altres temes concurrents en el seu treball. Algunes de les seves fonts d’inspiració són les germanes Brontë, els Romàntics, els Prerafaelites, els Estetes, els Simbolistes i els Decadents.

“Dreamers of Decadence” és el títol d’un llibre escrit per Philippe Jullian sobre el moviment simbolista i decadent a finals del segle XIX. Prenent com a referència les corrents artístiques es­mentades, aquest projecte pretén explorar l’estètica d’aquests moviments així com el concepte de decadència com a forma d’evadir-se i somieig. Llocs abandonats on la natura va recuperant el seu espai una altra vegada i personatges femenins inspirats en els treballs dels estetes, els sim­bolistes, els decadents i tots els temes del “fin de siècle” creen aquestes escenes que funcionen com una evasió del món modern. Aquestes dones també s’inspiren en personatges femenins que van formar part d’aquests moviments i van promoure un alliberament per les dones a tra­vés de l’art i la cultura.

 

El segle XIX s’extingeix, i Europa s’enfonsa en el fum de la indústria. Subjugats per noves màquines i a redós de velles acadèmies, els imperis estenen tentacles avariciosos sense saber que el món a dominar s’esfondrarà aviat en la Gran Guerra. Alguns artistes ho intueixen i aixequen bells refugis on l’excés, últim reducte davant del desastre, esdevé sagrat. Des dels seus interiors coberts d’esmalts i camafeus, alcen la veu els apòstols pagans de les noves sensibilitats fin de siècle: parnassians, simbolistes, dandies, decadentistes, esteticistes, femmes fatales… tots i totes lloen una antigor més antiga que la de les esglésies i les lleis, un hedonisme més enllà del plaer, i una realitat plena d’escletxes des d’on veure una altra realitat, invisible, dionisíaca. Als seus salons dansen faunes somnolents, sàdiques princeses i esfinxs coronades, s’hi senten els perfums de les flors del mal i de l’opi, i el verd de l’absenta es confon amb el de les maragdes orientals. La nit, desvetllada tant per la llum de gas com per la raó i el mecanicisme, esdevé la barreja d’ombres pregones i espurnes feridores que anomenem contemporaneïtat. Tres crits ho profetitzen a la fi del segle xix: la sirena de la fàbrica, l’agònic cant del cigne dels artistes “fi de segle”, i el xiscle sord i obscur que Edvard Munch pinta en un rostre cadavèric abocat al fiord que encara avui és l’abisme de tots els temors.

L’artista Helena Aguilar Mayans (Olot, 1989) convoca els esperits d’aquells moviments que van entendre tan bé que tota esplendor enclou indefectiblement el seu final, que la bellesa pot brillar des de les joies o des de la purulència de nafres obertes i que la nostàlgia no és un estat, sinó una actitud. Una disposició, malgrat el que pugui semblar, més del present que del passat, aquesta és la lliçó estètica. Les imatges de Dreamers of Decadence es construeixen des de l’anacronisme i la paradoxa: fotografia analògica en temps de nebulosos llimbs digitals, palaus abandonats embellits per la vellesa, joves en la flor de la vida vestides amb les robes de fantasmes presoners en l’èter del somni i el record. Així, cada peça d’aquesta exposició és l’estrofa d’un poema decadentista; recitat convenientment, d’una banda és capaç de convocar els morts que un dia van esmolar les armes de l’art per prendre consciència dels reptes del seu temps, i de l’altra, aquí i ara, atiar les nostres mirades contemporànies. Aquesta és, precisament, la nostàlgia fin de siècle, la capacitat de girar els ulls cap a un altre lloc per intensificar l’experiència del present, i aquest és el moll emocional i artístic de l’obra d’Helena Aguilar Mayans: talment com en una séance o sessió espiritista, penetrar els nostres cossos i les nostres ments amb ecos que encara tenen molt a dir… i despertar les nostres veus pròpies.

Pere Parramon (Girona, octubre de 2018)

Galeria Fotogràfica

Exposició:

Dreamers of Decadence

Dates:

Del 27 de setembre de 2019 al 3 de novembre de 2019

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies