El Procés a punta de Bic

Era el primer d’octubre de 2017 quan Jordi Magrià va decidir de recuperar el seu hobby: fer dibuixos amb bolígraf. Preveia estar moltes hores al col·legi electoral per defensar el referèndum, de manera que va procurar-se una distracció. Va agafar un bolígraf, una llibreta i una fotografia del president Puigdemont. ‘Mentre defensava el col·legi, vaig decidir de pintar la persona que ens havia permès d’arribar fins allà’, explica Jordi Magrià, conegut a les xarxes com a ‘Bicman‘.

El dibuix de Puigdemont, fet en un dia històric, va ser desat en un calaix. Però quan van empresonar Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, Magrià va tenir la necessitat de fer alguna cosa. Aquest il·lustrador, acostumat a fer dissenys amb l’ordinador, va tornar a agafar el bolígraf. Se li va acudir que podia pintar Cuixart i Sánchez. Volia fer arribar el seu retrat a les famílies. Una mostra de suport. Una manera de dir-los que la societat els feia costat.

Però després de Cuixart i Sánchez van entrar a la presó els consellers. Llavors va fer el dibuix de Quim Forn i Oriol Junqueras. Aquesta vegada no sabia com fer-lo arribar a la família i el va penjar a Twitter, a veure si algú li podia explicar com enviar-lo. La gent que s’encarrega de la concentració de cada dimecres a la plaça del Rei de Barcelona va voler organitzar un acte de lliurament públic. Més tard, en veient la bona acollida que tenia el dibuix, va sorgir la idea de fer-ne una exposició.

Jordi Magrià necessitava moltes hores. Cada dibuix demana unes vuitanta hores de dedicació. I s’hi ha d’afegir la complicació que ho fa amb un bolígraf, que no permet cap error. No es pot esborrar. Cal, doncs, molta paciència per a anar fent el dibuix ratlla a ratlla, capa a capa. I ho va anar fent de mica en mica.

Finalment es va fer la primera exposició al Memorial 1714, amb un gran acolliment. Després el boca a orella ha fet que l’exposició s’hagi anat movent de vila en vila, fins i tot ha traspassat fronteres.

Veient el poder d’aquests dibuixos, Bicman va voler fer un pas més: dóna suport econòmic als represaliats. Ven litografies dels presos i els exiliats, uns diners que van destinats a l’Associació Prou Repressió Política, impulsada per Tamara Carrasco, a l’Associació Catalana pels Drets Civils, dels familiars dels presos i els exiliats, a la Caixa de Solidaritat i a l’Associació Irídia, centre per la defensa del drets humans.

‘De tot plegat, em queda la satisfacció de saber que faig alguna cosa. Amb els meus dibuixos els ajudo a tenir més visibilitat’, diu. Magrià també està molt satisfet de la quantitat de gent que ha conegut aquests mesos. ‘Gent implicada amb la República, gent molt interessant.’

Text publicat a VilaWeb el 27/2/2019