L’intent d’anorrear un poble (1714-1725)

L’onze de setembre de 2001 vam inaugurar l’exposició L’INTENT D’ANORREAR UN POBLE…1714-1725.

L’exposició editada per Jordi Peñarroja, va ser realitzada sobre fons documentals originals, aplegats pels professors i investigadors Antoni Muñoz i Josep Catà. Els autors, van utilitzar aquesta recerca per a publicar l’any 2005 el llibre Repressió Borbònica i Resistència Catalana (1714-1736), distribuït per Dalmau Editors.

L’exposició ha estat vista per un nombrós públic de Catalunya i el País Valencià. El 2014 se’n va renovar i ampliar el contingut aportant tot el que en els darrers anys s’havia anat coneixent dels fets tractats.

El contingut dels fets explicats mostren que la cruesa de la repressió –abans i sobretot després– va ser ferotge i, que el seu objectiu era el d’anorrear tot un poble, fer-lo desaparèixer! Si no ho aconseguiren va ser perquè aquesta Nació té massa cos per a ser desfeta malgrat haver estat vençuda i desarmada, privada de les lleis pròpies que l’havien nodrit i fer avançar, trobant-se amb els dirigents morts en combat, executats, empresonats o a l’exili.

Però el més greu va ser l’annexió a Castella que més endavant es dirà Espanya. El terme Espanya, deixa de ser un concepte geogràfic, com havia estat sempre, per a passar a polític. Madrid, de ser el lloc on resideix el rei, és converteix en la capital política del nou estat.

Neix l’estat espanyol contemporani sobre la negació de la realitat catalana. El País es controlat a través de la corrupció institucional que s’escampa com no s’havia vist mai i per un sistema fiscal d’ocupació. Es trenca la relació federal i fraternal que durant segles havia existit entre els territoris de la Nació Catalana i l’Aragó.

Es consoliden els acords del Tractat del Pirineu de 1659 que separen la Catalunya Nord del Principat per unir-la a França, contra la seva voluntat i contravenint les lleis de la Terra. Els catalans no ho van acceptar mai, com tampoc ho van acceptar les Corts de 1702 i 1706. Si el resultat de la Guerra de Successió hagués estat un altre, estem segurs que la situació dels Comtats del Nord s’hauria revertit.

Cal assenyalar per a complementar el que hem expressat més amunt, que en el mapa polític d’Europa de 1700 s’hi reflecteix el Territori històric de la Nació Catalana i Aragó, la Catalunya Nord compresa. A partir del Tractat d’Utrecht de 1713, apareixem incorporats a França, Espanya i Anglaterra.

Jordi Miravet

President del Memorial 1714