Records tancats

Una casa tancada, una casa plena de records i històries. L’últim habitant mort el 1983 i es manté com aleshores fou.

Un edifici amb una estètica i disposició del primer tram del segle passat que conserva la decoració i els mobles originals, però un edifici absent en què el temps i els elements han actuat deixant la seva petjada.

En entrar, l’atmosfera i l’ambient t’endinsen en el passat. Veig els elements que han estat alterats pel pas del temps, i en observar-los sóc conscient a les hores de buit, de l’absència.

La sensació que es té en caminar i observar les estances és de retrobament del present amb els records, que com a observador extern no tinc però intueixo. Veig un retrat dels seus antics habitants, que ja no hi són, i un rellotge que no funciona com a testimoni del temps aturat.

Fotografio allò que en un temps va ser útil, ple de vida i que donaven a l’habitatge el caliu d’una llar i que ara només és testimoni de l’absència.

Miquel Abat