Lectura poètica a càrrec d’Anna Miquel i Eduard Araujo.
Jacques Prévert (1900-1977), parisenc, ha estat probablement el poeta més popular de tot el segle XX en qualsevol llengua. De primer, ja era popular pels seus guions de cinema, escrits en els anys de contacte més estret amb el surrealisme (Drôle de drame, Le jour se lève, Les enfants du Paradis); després ho va ser encara més pels seus llibres de poesies, que es van publicar relativament tard (Paroles, el primer, l’any 1946), i que van atènyer volums de venda insòlits (un milió d’exemplars de Paroles en vint anys!). Aquesta poesia, que havia nascut amb voluntat “antipoètica”, es va convertir paradoxalment, per la dicció natural i desinhibida, i per la innocència anarquitzant i iconoclasta, en la poesia més estimada del seu temps.